- Guía del autoestoestopista galáctico, de Douglas Adams. Primera part d'una trilogia de 5 parts, surrealista, sorprenent i còsmicament delirant. Sin notícies d Gurb es queda curta al seu costat, en imaginació, en inventiva i en deliri.
-Mites de Lovecraft (contes llegits intercal·ladament) Terror gòtic en les formes més clàssiques.
- El sol de la tarda (Robert Saladrigas). Erotisme en edats madures.
- L'instint de la seducció (Sebastià Serrano) > Reflexions interessants sobre la conducta humana. Per entendre'ns millor.
- Laura y Julio (Juan José Millás) > insulsa història de desamor i desencant d'un matrimoni sosso i avorrit.
- Si això és un home (Primo Levi) > Narració en primera persona dels fets reals viscuts per un jueu italià en un dels camps d'extermini nazis, prop d'Auschwitz. Esgarrifós.
- L'alè del búfal a l'hivern (Neus Canyades)> Una jove escriptora investiga sobre la vida d'una autora presumptament morta feia anys, i la troba viva, sola i alcohòlica en una illa del mediterrani. Viuen juntes i teixexen una sòlida amistat, però el secret no podrà sortir mai de la illa d'Y... Bonic, ràpid i fàcil. Massa metàfora sobre les caceres dels indis sioux, però al final s'entén. Regal de la Fúria. Basat en la vida de Jean Rhys.
- El virus de la tristesa (Jordi Cabré) > conspiració catalanista en ple franquisme, amb jocs de miralls interessants però personatges exageradament tòpics. Regal de la Pinyipú.
- Trilogia de Nova York (Paul Auster)> Sí, sí, sí! Auster forever. Tres contes entrelligats, a qual millor. Costa entendre de quin pal va, però quan ho entens no ho pots deixar.
- L'art de viure (Goliarda Sapienza)> Sens dubte, el llibre de l'any. Imprescindible. Marca un abans i un després. Explica la vida increible d'una siciliana de primers de segle XX, amb grans dosis de passió, sang, amor i amistat.
- Educating Rita (Willy Russell)> Una "pueblerina" inculta s'adreça a un professor universitari amb problemes d'alcohol perquè li ensenyi a ser culta. La relació que s'estableix entre els dos és curiosa i divertida.
- Si menges una llimona sense fer ganyotes (Sergi Pàmies)> Contes escrits amb molta tècnica, però cap d'ells m'ha arribat fins a les entranyes. Potser massa tècnica i poc feeling.
- El retrato de Dorian Gray (Oscar Wilde)> Clàssic bonic, carregat de sentències wildeanes per disfrutar com un vedell. Un cant a la joventut i a la bellesa.
- El petó (Kathryn Harrison)> Una esgarrifosa història real, basada en la relació incestuosa entre una nena i el seu pare. Estrany, però interessant.
- Toquio blues (Haruki Murakami)> Badallós i avorrit. Història d'un noi japonès que està sol al món. El seu millor amic s'ha suïcidat. La seva millor amiga està en una mena de manicomi i té tendències suïcides. Ell no sap què fer amb la vida i se la passa vaguejant i dubtant.
- L'escarabat d'or (Edgar Allan Poe)> Conte d'aventures xapat a l'antiga.
- Petites memòries (José Saramago)> Memòries de la infantesa del Nobel portugués. Descriu tot el que recorda, ni que sigui vagament. Un pèl avorrit. Saramago, millor amb novel·la.
- Nocturn de primavera (Josep Pla) deixat a mitges > Terrible, terrible, terrible!
- La colmena (Camilo José Cela)> Desfilada de personatges (uns 200 i pico!), un darrere l'altre, al Madrid dels anys 40-50. Destaca Doña Rosa, la propietària del Cafè. Espès per la gran quantitat de personatges que van apareixent, en escenes alternes.
- Personatges (Mercè Company)> Llibre de tècniques de creacions de personatges de ficció.
- El Ampurdán en el Siglo XVIII (Rómulo Sanz)> edició de 1950 (?). Amb poc fonament científic, però interessants rondalles i llegendes empordaneses.
